A l’hora de seleccionar la cobertura d’uns fets relacionats amb la comunitat gitana, no s’ha trobat un nombre significatiu de notícies que tractin un mateix tema. Sí que hi ha, però, alguns articles que hem considerat dignes de ser esmentats, perquè destaquen bé per la mala praxi periodística, bé perquè són un exemple que serveix per a lluitar contra la discriminació d’aquest col·lectiu i proposar un model de societat igualitària. A continuació es detallen un seguit d’informacions sobre la gitanofòbia en el marc de les notícies seleccionades des d’una anàlisi qualitativa de les cobertures periodistiques.
Moltes denúncies, poques notícies
L’últim Informe sobre Discriminación y Comunidad Gitana (Recursos), de la Fundación Secretariado Gitano (FSG) recull 202 casos de discriminació, en els quals aquesta organització ha hagut d’atendre 334 persones. Tal com expliquen els mateixos autors, aquest document no és una enquesta, sinó una mostra que, en el fons, és molt més àmplia. Asseguren que molts cops no es denuncia. Per què? La FSG apunta a “l’assimilació del rebuig, la falta d’informació, la por de les represàlies i la creença interioritzada que ningú no els donarà suport enfront de la vulneració dels seus drets.”
L’informe de 2017, que és el darrer, se centra en la necessitat de disposar d’una Llei integral d’igualtat del tracte i no-discriminació, que creuen “necessària” per a poder avançar en “la defensa del dret a la igualtat”.
L’àmbit on es detecta més discriminació és el de comunicació i internet (33%), seguit del de feina (21%) i el d’accés a béns i serveis (15%). Es pot establir una relació directa entre aquestes categories i els temes que aborden les notícies analitzades.A. Habitants del barri gironí de Vila-roja defensen la unitat d’Espanya
El dissabte 4 de novembre de 2017, el líder del Partit Popular a Catalunya, Xavier Garcia-Albiol, va visitar el barri gironí de Vila-roja. En l’article de TV3 sobre aquest acte de precampanya del popular, es parla de Vila-roja com un “barri obrer” i es fa ressaltar que arran del referèndum i de la declaració d’independència, els veïns havien manifestat “el seu sentiment de pertànyer a Espanya engalanant tot el barri amb banderes espanyoles”.
En una altra notícia sobre Vila-roja, que TV3 va emetre al Telenotícies Comarques el 10 d’octubre, es destaca que al barri “se senten catalans i espanyols”, i es diu que algunes de les persones que hi viuen són descendents d’immigrants andalusos. Alhora, s’hi recullen les declaracions d’un home que defineix el barri com a “noble i humil”.
Cap d’aquestes dues informacions no podien ser incloses en aquest informe. La primera, perquè queda fora del període de temps que hem analitzat. La segona, perquè és una peça televisiva (Metodologia). S’han destacat en aquest capítol, però, perquè, al contrari d’allò que ha fet un altre mitjà, en cap dels dos casos no es fa referència a l’ètnia de les persones que hi habiten.
Normalització o caricatura?
A banda de la televisió autonòmica catalana, només El Español se’n fa ressò, tot destacant, fins i tot en el titular, l’ètnia d’alguns vila-rojins:
Després d’esmentar l’ètnia gitana en cinc ocasions, el periodista matisa:
“¿Por qué hay tanto rechazo al independentismo en Villarroja? Principalmente por el origen emigrante de sus habitantes. Dicen que es ‘el barrio de los gitanos’. Lo que sí son es descendientes de emigrantes andaluces que llegaron a Cataluña entre los 50 y los 70 del siglo pasado.”
En nombroses ocasions utilitza vocabulari força connotat, com ara els substantius reducto o barriada, per a referir-se a l’àrea.
Aquest reportatge és el quart que el diari de Pedro J. Ramírez dedica a les manifestacions a favor de la unitat d’Espanya a Vila-Roja:
- “Lo nunca visto: gitanos defienden a la Guardia Civil tras romper urnas en Gerona” (2/10/2017)
- “La resistencia gitana en la capital de Puigdemont: ‘No permitiremos la independencia’” (3/10/2017) Llegir
- ”El viva gitano a la Guardia Civil: ’Si se pierde el respeto a ley, ¿qué queda?’” (7/10/2017)
Aquesta darrera peça és l’única que no se centra en Girona, sinó en un barri d’Almeria que té connexions amb Catalunya. Com la resta, però, posa èmfasi en el sentiment identitari espanyolista de la comunitat gitana i en el seu suport a les forces de l’ordre. Crida l’atenció com dibuixa allò que qualifica d’excepcional amb expressions força connotades: extraña alianza, lo nunca visto.
La cobertura de la diversitat cultural
En totes les peces s’observa que l’ètnia dels protagonistes de la notícia és una dada irrellevant per a entendre-la. Trobem aquest exemple: “a unas 20 personas, principalmente gitanos que se sienten muy españoles, no les pareció bien” (…) “La comunidad gitana es muy numerosa” (El Español, 2/10/2017).
En alguns moments, sembla que la voluntat de l’article sigui, precisament, lluitar contra la discriminació de la comunitat gitana, atribuint-los accions que el diari considera positives: “Si se pierde el respeto a ley, ¿qué queda?” (El Español, 7/10/2017), o “gitanos defienden a la Guardia Civil” (El Español, 2/10/2017).
Aquestes frases, però, s’entremesclen en alguns paràgrafs amb altres frases que els atribueixen accions negatives, plenes d’estereotips i generalitzacions:
Malgrat que destaca l’ètnia d’alguns vila-rojins, El Español matisa ara i adés alguns mites sobre el barri als quals recorre constantment:
“¿Por qué hay tanto rechazo al independentismo en Vilarroja? Principalmente por el origen emigrante de sus habitantes. Dicen que es ‘el barrio de los gitanos’. Sus vecinos matizan: ‘Hay muchos gitanos, sí. Pero también muchos mestizos. Y muchos que somos payos, pero nos hemos criado todos juntos y nunca hemos tenido problemas de convivencia’, asegura Miguel.”
https://www.elespanol.com/reportajes/20171002/251225811_0.html
Això, després de dir —en negreta— que “es el barrio gitano por antonomasia de Gerona” (El Español, 3/10/2017).
En aquest cas, El Español fa la diferenciació entre ells i nosaltres com a sinònim d’independentistes versus unionistes. En l’ells-independentistes s’hi inclouen els Mossos d’Esquadra, i en el nosaltres-unionistes s’hi inclouen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
El cas és paradigmàtic perquè la comunitat gitana, a qui el diari podria tractar com a ells en altres cobertures, en aquesta ocasió, com que es posiciona en la línia de les tesis que defensa aquest mitjà (unionistes), passa a formar part del nosaltres. El periodista reforça alguns aspectes positius, com en les declaracions en què diu que “nunca hemos tenido problemas de convivencia”, i d’aquesta manera lluita contra el tòpic que es pot tenir de la comunitat gitana sobre la conflictivitat amb paios o altres sectors de la població. Per tant, fa valdre les accions dels gitanos (“a la Benemérita si la iban a respetar,” “gitanos defienden a la Guardia Civil”) i les contraposa a aquelles accions protagonitzades per independentistes i per la policia catalana. Ho veiem en aquest exemple: “Los incidentes provocaron el cierre de la Biblioteca Ernest Lluch”, que es refereix al lloc on no es va poder votar durant el referèndum de l’1 d’octubre. També en aquest altre: “Los Mossos d’Esquadra pretendían detenerles por haber roto las urnas del referéndum,” fet que finalment no va ocórrer per la presència de la Policia Nacional.
B. Investiguen el gerent d’una piscina de Bunyola per possible discriminació ètnica
A final d’agost, eldiario.es es va fer ressò de la denúncia del president de l’Asociación para la Integración del Pueblo Gitano de Baleares (AIPGB) contra els responsables de la piscina de Sa Font Seca (Mallorca) per haver negat l’entrada a membres de la comunitat gitana.
En l’anàlisi d’aquest article no només no s’han trobat estratègies comunicatives que fomenten la discriminació o les males pràctiques periodístiques (Metodologia), sinó que el reportatge ha aconseguit la màxima puntuació pels següents motius:
- Se citen persones i col·lectius afectats, com ara l’AIPGB o la Fundación Secretariado Gitano (FSG).
- Hi apareix la versió del propietari de la piscina, a qui l’AIPGB ha denunciat per discriminar persones per raons d’ètnia.
- Es donen xifres que corroboren els fets: no és una qüestió aïllada. L’últim informe sobre discriminació de la FSG recull més de 200 casos de discriminació, una bona part dels quals té a veure, com en aquesta ocasió, amb l’accés a béns i serveis.
- Se cita el context social i polític que envolta el fet, com la pena que podria suposar el suposat delicte de discriminació ètnica o la demanda d’aquest col·lectiu de promulgar una llei que abordi totes les situacions de discriminació.
- S’informa de com lluitar contra les discriminacions i/o es proposa un model de societat igualitari, una condició força excepcional en les notícies de la mostra d’aquest informe (7%). Per exemple, se citen recursos —la guia per a periodistes de la FSG— per a evitar estereotips i aprofundir en el coneixement de la comunitat gitana i en la seva cultura, alhora que es remarca la necessitat de comptar amb una llei que garanteixi la protecció de persones que poden veure’s discriminades per circumstàncies com la seva ètnia.
També La Sexta recull la denúncia de l’AIPGB referent al suposat cas de discriminació ètnica cap a persones gitanes. És una peça menys extensa que la de eldiario.es, però recull la denúncia, dona veu a totes les parts implicades (denunciant i denunciat) i en cap moment no es detecten indicadors de mal periodisme (Metodologia).