La representació dels actors en les notícies és un element més per aproximar-nos al discurs dominant de l’elit amb la qual el mitjà s’alinea (elit blanca europea; en molts casos, homes). I no tan sols quins actors, sinó com són descrits.
En les fitxes d’anàlisi hi havia un apartat on recollíem la denominació dels actors. A partir de l’observació de les 308 fitxes, hem confeccionat un llistat per observar quines denominacions es repetien més freqüentment: la majoria eren masculins, singulars i plurals i en alguns casos, vam haver d’esporgar els adjectius (que es van reservar per a una anàlisi posterior). Encara que en una mateixa notícia hi haguessin dues paraules “immigració”, se n’ha comptabilitzat una per notícia.
Els actors més freqüents (dins dels tres àmbits observats) són “refugiados” (36), “inmigrantes” (34) i “musulmanes” (21). La categoria “refugiats” continua atraient molta atenció mediàtica, si tenim en compte que el volum de persones immigrades és molt major que les refugiades arreu del món, però no reben la mateixa cobertura. La categoria “musulmanes” sovint apareix en la una mateixa notícia on hi ha “refugiados” o bé “inmigrantes”. En un segon bloc, les paraules “marroquí” (11) i “yihadistas” (10) són altres denominacions d’actors que apareixen habitualment. La denominació “yihadista” prové gairebé sempre de notícies de fonts policials. Les denominacions “islamista” (2) i “terroristas” (4) apareixen també en informacions d’aquest tipus.
La denominació “islamista” s’equipara a la de membre d’un grup violent, mentre que en realitat “islamista” podria referir-se al membre d’un grup polític.
El terme “terrorista” s’empra en contextos de geopolítica i a vegades s’ha observat que el mitjà l’utilitza sense que cap grup hagi reivindicat un atac. És el cas de la notícia del 03/01/2017 d’OK Diario “Un terrorista agrede a un soldado con un machete en el Louvre al grito de ‘Alá es grande!’” s’hi indica que encara no se sap qui és la persona que ha ferit un soldat al museu parisenc, però tot i així el subjecte del titular ja és “terrorista”. En la notícia sobre el mateix fet escrita al mitjà Mediterráneo Digital el subjecte de la notícia és “musulmán” només perquè en intentar entrar al museu ha cridat “Al·là és gran”. La pròpia notícia apunta que encara no es té cap informació de la identitat de l’atacant, però el mitjà fa una assumpció ideològica: “Un musulmán intenta atentar en el Louvre al grito de ‘Alá es grande!’”.
D’entre les altres denominacions, crida l’atenció l’expressió “migración irregular”: es tracta d’una denominació més acurada que la de “migración ilegal” ja que almenys en el context estatal el fet de no tenir la documentació en regla no és una falta penal, sinó només administrativa. Es podria haver fet servir altres alternatives com ara migració en situació irregular, perquè la migració en si mateixa no és regular o irregular, sinó que les persones es troben en una situació administrativa concreta. Un altre element que crida l’atenció és l’ús de l’adjectiu “separatista”, tot i que no és cap insult, està connotat negativament per motius històrics.
A més dels substantius que recull el gràfic anterior, hi ha també conceptes que no es poden considerar actors però en canvi són conceptes que apareixen molt sovint com a subjectes: estem parlant de substantius adjectivats com ara “islamización”, “multiculturalismo”, dos conceptes negativitzats en les notícies d’aquests mitjans.
Si voleu conèixer els actors per mitjà, aneu a Resultats.