L’impacte de les informacions que apareixen als mitjans de comunicació en relació amb la discriminació i la intolerància ha generat una preocupació entre entitats professionals i organitzacions de defensa dels drets humans.
L’Observatori pretén ser una eina per a combatre el discurs discriminatori als mitjans de comunicació. Arran de les pràctiques observades als mitjans, hem elaborat una llista de recomanacions adreçades a la ciutadania per facilitar la detecció de discursos discriminatoris als mitjans; també alguns suggeriments per als mitjans de comunicació.
Recomanacions per a la ciutadania
Guia pràctica per a detectar cobertures periodístiques que poden incloure discursos discriminatoris.
- Autoria. Parar atenció a qui firma les notícies: si és un periodista, la redacció del diari o una agència de comunicació. Sovint, les darreres tenen capacitat de cobrir esdeveniments allunyats territorialment de les redaccions i també de generar informació d’esdeveniments amb molta celeritat. Aquest ritme fa que de vegades publiquin com a nota informativa una nota de premsa d’una entitat o ens.
- Fonts. Prendre consciència del nombre de fonts que intervenen per a explicar els fets, i també de si són totes de la mateixa tipologia: oficials, no oficials, documentals. Veure si hi ha diversitat de veus: afectades, crítiques, testimonials, expertes, especialistes, oficials o d’organismes internacionals.
- Context. Entendre en quin context ocorren els fets i si aquest context s’explica. Les societats són complexes, i en un esdeveniment generalment hi intervenen diversos actors. Cal desconfiar de les cobertures que presenten els conflictes com si fossin un binomi entre actors. La publicació de dades sovint s’associa a notícies estrictes, però cal que es presentin les dades de manera entenedora.
- Actors. Alerta amb la manera com es presenten els actors: l’ús de substantius despectius o discriminatoris i l’adjectivació dels substantius. Cal qüestionar els textos que revelen les característiques d’una persona (color de la pell, origen, religió, etc.) en notícies en les quals aquesta dada no és rellevant i contribueix a crear un estereotip o un prejudici. Un exercici molt fàcil per a entrenar la detecció d’un mal ús del lèxic és posar-nos a nosaltres mateixos com a protagonistes i interpretar quina imatge es despendria de nosaltres si fóssim els actors de la notícia.
- Lèxic. Les paraules no són buides. Tenen implicacions. Afavoreixen la creació d’imaginaris col·lectius sobre la realitat. Un exemple es troba en l’ús de verbs connotats. És interessant aprendre a detectar-los i prendre consciència de les implicacions que té el seu ús.
- Generalitzacions. Desconfiar de les generalitzacions, sobretot quan es refereixen a un grup o col·lectiu. També dels termes absoluts mai, sempre, tothom, ningú.
- Ells/nosaltres. Podem aprendre a detectar l’ús del quadrant de polarització ideològica, que vol dir que hi ha uns actors (ells), dels quals es fan visibles els aspectes negatius i invisibles els positius, i uns altres actors (nosaltres) dels quals es prioritzen els aspectes positius i es minimitzen els negatius.
- Vídeos i fotografies. Desconfiar dels vídeos o fotografies que es presentin amb filtres o afegits que alteren la imatge. Observar l’autoria de les imatges i veure si és original i presa en el context dels fets o bé és d’arxiu. Reflexionar sobre què aporta a la informació, qui i com surt reflectit i quina sensació transmet.
Recomanacions per a mitjans de comunicació
Recomanacions adreçades als mitjans de comunicació i a periodistes i comunicadors, tant a professionals en actiu com a aquells que estan estudiant i que volen aprofundir en aquests aspectes.
- Diversitat de fonts. És important mirar de reflectir com més parts implicades, millor. I quan es denuncia un fet, donar veu a les persones afectades o als col·lectius que les representen. Si no es troba la manera de posar-se en contacte amb ells, es pot recórrer a plataformes o confederacions d’entitats. És molt probable que puguin adreçar-te al tipus de persona que busques.
- Contrastar la informació. Sempre. Necessitem sempre més d’una font, de tipologia diferent, per a explicar els esdeveniments. També cal contrastar les informacions de fonts oficials.
- Imatges i vídeos. La imatge o el vídeo que acompanya la notícia aporta informació rellevant per a entendre-la, o pot ferir la sensibilitat d’alguna persona? Surten menors a les imatges? En el cas de publicar la imatge d’una persona de fora de l’àmbit del mitjà, cal preguntar-se si es publicaria una imatge semblant d’algú arrelat a l’àmbit geogràfic del mitjà propi. És necessari tenir present si les persones que hi apareixen passen moments difícils (pèrdues, fred, fam, etc.), estan ferides o han mort. I reflexionar sobre si són part del relat, o podrien danyar l’honor, la pròpia imatge i la dignitat dels protagonistes o del seu entorn.
- Dades personals. Les persones tenen dret a la privacitat: cal respectar-ne l’anonimat i la presumpció d’innocència. Publicar dades personals (com ara el nom i els cognoms) és una pràctica de mal periodisme. Cal determinar si la publicació d’aquestes dades aporta informació que faciliti la comprensió de la notícia. Hi ha un règim especial que protegeix les persones menors d’edat.
- Les cites. Cal evitar reproduir discursos discriminatoris en les cites literals. Si es vol donar veu, pel motiu que sigui, cal posar-ho en context i contrarestar els mites, els estereotips i l’atribució d’accions negatives amb dades o amb arguments que facin front a les afirmacions en qüestió.
- Context. Per a entendre els esdeveniments cal contextualitzar-los, saber què ha passat abans, què i qui incideix en els fets, quin n’és l’origen; explicar amb dades i experts la situació, els vincles entre els actors, i també els episodis recents o històrics que hi estiguin relacionats.
- Lèxic. Quan es parla d’un col·lectiu, és important conèixer la terminologia que les persones afectades prefereixen que s’utilitzi per a referir-se a elles o a la seva situació. També cal conèixer els motius d’aquesta preferència. Molts col·lectius han publicat guies amb recomanacions sobre aquest aspecte. Cal evitar la terminologia provinent de les fonts policials o, si és inevitable, posar-la en context.
- Incidència. Cal valorar l’impacte potencial que pot generar la notícia en el context polític i social concret. Reflexionar sobre quin objectiu persegueix la notícia, a qui beneficia i a qui perjudica la informació.
- Xifres. Reproduir discursos de fonts especialitzades pot portar a publicar un seguit de dades difícils d’entendre pel periodista i pels lectors. La responsabilitat dels comunicadors és fer entenedora la informació.
- Compromís. És necessari donar espai a les notícies que aposten per la interculturalitat, que expliquen històries d’èxit que són un exemple a seguir. Visibilitzar històries de vida que generin empatia o que condueixin a l’activisme és important. El compromís dels professionals de la comunicació és vital: davant de situacions de discriminació, cal investigació i denúncia.