Metodologia

Objecte d’estudi i període d’anàlisi

En la primera edició de l’Observatori, emmarcada en el discurs d’odi, es va prioritzar l’anàlisi de mitjans de comunicació anomenats ‘digitals d’odi’, que, malgrat que es troben en creixement, tenen un pes relatiu -almenys de moment- en la influència de l’agenda mediàtica i el debat públic: tot i que arriben a molts lectors, tenen més capacitat d’incidència a través de les xarxes socials.

En la segona edició, l’Observatori del discurs de la discriminació se centra en l’anàlisi de la premsa generalista perquè és la que arriba més fàcilment al gran públic. D’aquesta manera, l’anàlisi a fer és prou diferent de la realitzada en la primera edició. En l’Observatori no es tracta tant d’assenyalar els actors que utilitzen el periodisme per a impulsar una agenda política basada en la discriminació, sinó de detectar com el racisme i els prejudicis inserits en la nostra societat es reflecteixen o eventualment es generen en els mitjans de comunicació de masses. L’entenem com un primer pas necessari a l’hora de bastir estratègies de millora de la formació i la consciència dels periodistes i comunicadors.

Per a seleccionar els mitjans hem considerat tres aspectes essencials:

• Que tinguin una audiència àmplia.
• Que siguin diferents entre ells, és a dir, que representin diferents línies editorials, que arribin a públics variats, que estiguin editats des de territoris diversos i que tinguin diferents estils de comunicació.
• Que es presentin en diversos formats: premsa, digitals, televisió.

Tenint en compte els tres barems, els mitjans que s’analitzaran són:

• La Vanguardia
• El País
• 20 minutos
• NacióDigital
• El Español
• eldiario.es
• TV3
• La Sexta
• Telecinco

L’anàlisi es portarà a terme durant tres mesos: agost, setembre i octubre de 2017.

Mostra. Selecció de les notícies d’anàlisi

Per a fer l’Observatori s’han seleccionat les notícies i s’ha prioritzat la part qualitativa, l’anàlisi del discurs, amb l’objectiu de fer una reflexió en profunditat de les cobertures i implicacions que se’n deriven. Així doncs, no s’analitzaran totes les notícies, sinó que se’n seleccionaran algunes seguint els següents criteris:

Notícies que apareixen als mitjans escollits i durant el període de temps de l’informe.

Notícies que es refereixen a persones o grups potencialment afectats per l’antigitanisme, l’aporofòbia, la islamofòbia i/o la xenofòbia.

Notícies de gènere sec o informatiu (les notícies d’opinió i els editorials quedaran descartats de l’anàlisi).

Notícies escrites publicades als portals digitals dels mitjans de comunicació (no s’analitzen les notícies audiovisuals ni els breus en format de donar pas a un vídeo).

Notícies úniques al mitjà (no s’analitzen notícies repetides, quan el mitjà de comunicació publica la mateixa notícia dues vegades sense cap variació ni actualització).

Els esdeveniments seleccionats han estat els següents i s’han acotat de la manera següent:

1. L’entrada de 187 persones del Marroc a Espanya saltant el control policial, el 7 d’agost de 2017
   Inclou:
   Cobertura del fet i possibles accions violentes.
   Imatges de la càmera de seguretat que desmenteixen l’actitud violenta.
   Demanda d’explicacions per part de les ONG.
   Tancament de la frontera per part del Ministeri de l’Interior.
   Reaccions polítiques.
   No inclou:
   Obertura de la tanca per part del Ministeri de l’Interior els dies posteriors.
   Altres arribades d’immigrants a través de la tanca que no siguin la del dia 7 d’agost.
   Arribada d’immigrants per altres vies (motos aquàtiques).
   Cas porteadoras
   Paraules clau per a fer la cerca (català-castellà): tanca, Ceuta, frontera, immigrants, allau, Tarajal, Helena Maleno.
2. Mort de Y.A. per part de la policia catalana
   Inclou:
   Notícies a partir del 21 d’agost de 2017.
   Notícies que expliquin “l’abatiment” de Y.A
   Crònica de què va fer Y.A. durant el període comprès des de l’atemptat de Barcelona fins al dia que va ser “abatut” per la policia.
   Perfil del protagonista: notícies que facin un perfil, una descripció d’ell i també de l’entorn.
   Notícies (posteriors al dia 21) que es refereixin a la cerca de Y.A.
   Notícies que reflexionin sobre l’Estat Islàmic.
   No inclou:
   Notícies sobre l’atemptat de Barcelona publicades abans del dia que Y.A. fou “abatut.”
   Notícies relacionades amb l’explosió d’Alcanar: venedor de butà.
   Paraules clau per a fer la cerca (català-castellà): Younes Abouyaaqoub, atemptat, Barcelona, Ripoll, imam.
3. Incompliment de l’acollida de refugiats per part d’Espanya
   Inclou:
   Notícies del 24 de setembre al 30 de setembre.
   Articles en profunditat sobre l’estat de la qüestió.
   Denúncia d’organitzacions humanitàries que treballen amb persones refugiades i de plataformes ciutadanes que defensen els drets de les persones demandants d’asil.
   Denúncia de representants de governs autonòmics i locals i d’alguns partits de l’oposició.
   Ple del Congrés dels Diputats on es va debatre l’incompliment del compromís d’acollida de refugiats.
   Reprovació dels ministres de l’Interior i d’Exteriors espanyols.
   Proposta de la Comissió Europea d’acollir 50.000 persones més.
   No inclou:
   Notícies sobre aquest tema publicades abans del 24 de setembre o després del 30 de setembre.
   Els especials informatius dedicats a aquesta qüestió emesos per la televisió.
   Paraules clau per a fer la cerca (català-castellà): refugiats, asil, CEAR, ACNUR, Amnistia Internacional, Unió Europea, Comissió Europea, incompliment, acollida, quotes, drets humans, solidaritat.
4. El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya denega el permís per a fer una manifestació en contra d’una mesquita al districte barceloní de Nou Barris.
5. La Asociación para la Integración del Pueblo Gitano de Baleares (AIPGB) denuncia una piscina de Mallorca per haver negat l’entrada a persones membres de la comunitat gitana.
6. Membres del poble gitano, ciutadans del barri gironí de Vila-roja, defensen la unitat d’Espanya.

Dels resultats finals se n’extrauran les conclusions que dibuixaran la radiografia de com els mitjans de comunicació generalistes tracten els temes que poden donar peu a difondre el discurs de la discriminació. No establirem rànquings de mitjans, ja que l’objectiu de l’anàlisi no és assenyalar cap diari ni cadena en concret.

Indicadors

A partir d’una adaptació de l’Anàlisi crítica del discurs als mitjans de comunicació, mitjançant la qual es detecta i es documenta el seu discurs ideològic, s’ha elaborat una fitxa d’anàlisi que recull dades quantitatives però sobretot qualitatives.

La primera part de la fitxa recull informació tècnica de la notícia: mitjà de comunicació, dia i mes de la publicació, secció on està situada (en el cas dels mitjans escrits), titular, URL, qui firma la notícia, quin és l’esdeveniment pel qual ha estat seleccionada i perspectiva de la discriminació des de la qual s’ha analitzat.

La segona part de la fitxa va destinada a recollir els indicadors de cobertures inadequades, agrupats en tres aspectes:

Indicadors d’una mala cobertura de la diversitat cultural que fomenten la discriminació.

• Estereotips, generalitzacions negatives sobre un col·lectiu.
• Les característiques que aporten dels actors (origen, color de pell, ètnia, cultura, religió) que no són rellevants per la notícia.
• Denominacions negatives dels grups de l’estudi, però que no arriben a l’insult o injúria (adjectius, substantius, expressions).
• Atribució d’accions negatives als grups de l’estudi, però que no arriben a l’insult o injúria (verbs connotats).
• Fotos o vídeos negatius dels grups d’estudi, però que no arriben a l’insult o injúria.
• Reproducció de l’esquema ells-nosaltres (quadrat de polarització ideològica).

Indicadors del discurs d’odi que reprodueixen de forma no crítica discursos de l’odi.

• Llenguatge que fomenta l’odi amb incitació a la violència, insults o injúries cap al col·lectiu (denominació dels actors, accions que se’ls atribueixen).
• Reproducció no crítica del discurs de l’odi d’algun dels actors (per exemple, la reproducció d’idees nazis).
• Deslegitimació d’accions o actors que combaten el discurs de l’odi (per exemple, la deslegitimació del Tribunal Europeu de Drets Humans).

Indicadors del discurs paternalista/caritatiu: mirada benèfica o assistencialista que fa inferior la persona o el grup implicats.

• Estereotips (paternalisme, mirada caritativa, victimització).
• Denominacions de paternalisme dels grups de l’estudi (adjectius, substantius, expressions).
• Fotos o vídeos paternalistes dels grups d’estudi.
• Atribucions d’accions de paternalisme als grups de l’estudi (verbs connotats).

Cadascun dels apartats recull diversos aspectes per a desenvolupar una anàlisi exhaustiva de les informacions, així com un apartat d’observacions de cada notícia.

L’estratègia del quadrant de polarització ideològica consisteix, d’una banda, a fer ressaltar el que és bo o positiu dels “nostres” i el que és dolent o negatiu dels “ells” i, de l’altra, a mitigar el que és dolent o negatiu dels “nostres” i el que és bo o positiu dels “ells”.

En els mitjans seleccionats, el “nosaltres” correspondria a la mirada del mitjà (que s’identifica amb la població blanca autòctona), mentre que l’”ells” correspondria a les persones de les minories afectades per les discriminacions.

En la tercera part de la fitxa s’analitza el lèxic emprat, és a dir, els substantius que s’utilitzen per a definir els actors i l’adjectivació, la substantivació, els verbs i les metàfores, i es recullen els indicadors que serveixen per a determinar si hi ha bones o males pràctiques periodístiques. Això permet fer la valoració de la notícia.

Finalment, la fitxa inclou també un apartat que recull l’anàlisi de les imatges que acompanyen els articles, siguin en format de fotografia o de vídeo.

Els mitjans analitzats

La primera edició de l’Observatori es va centrar específicament en diaris digitals que promovien l’odi d’una manera sistemàtica i deliberada. En aquesta segona part ens hem centrat en la premsa generalista per a analitzar i detectar els possibles discursos discriminatoris.

Per a escollir els mitjans s’ha tingut en compte el públic al qual arriben i també que fossin diferents entre si. També s’ha tingut en compte que aquests mitjans no haguessin estat analitzats en anteriors informes de Mèdia.cat.

Considerant els barems, els mitjans triats han estat les versions digitals de tres diaris en paper: un de Barcelona, un de Madrid i un tercer amb edicions a ambdues ciutats (se n’analitzaran les edicions digitals); tres diaris digitals d’entre aquells que tenen més audiència, i les tres televisions més vistes a Catalunya (se n’analitzaran les notícies dels portals).

El País

És el diari generalista en paper més llegit a l’Estat espanyol. Segons l’última onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), 1,1 milions de persones el llegeixen cada dia. És un dels més llegits en llengua castellana. Va ser fundat l’any 1976. Té la seu social a Madrid i, en l’actualitat, el seu director és Antonio Caño.

Es defineix com un “periòdic independent, de qualitat, amb vocació iberoamericana i defensor de la democràcia pluralista”. És la nau capitana del Grupo Prisa, que té presència a 23 països, entre els quals hi ha el Regne Unit, Portugal, EEUU i nombrosos països de l’Amèrica Llatina. A Espanya, posseeix la Cadena SER, Ediciones Santillana, Podium Podcast, M80, As o El HuffPost, entre d’altres.

Des de 1996, El País té una edició digital, que també està entre les capçaleres més llegides d’Internet, amb més de 5 milions de visitants únics a Espanya cada mes, només superat per YouTube, i té presència a un gran nombre de xarxes socials. Compta amb cinc homes: España, Amèrica, Brasil, Catalunya i In English.

Nació Digital

Diari digital de caràcter generalista d’àmbit català creat l’any 2005, tot i que la seva empresa editorial, propietària de diverses publicacions digitals de caràcter temàtic i territorial, va ser fundada el 1995.

És un dels dos diaris digitals més llegits en llengua catalana, juntament amb el Diari ARA, amb qui es disputa, gairebé cada mes, la primera posició pel que fa al nombre de lectors, segons el rànquing de l’Oficina de Justificació de la Distribució (OJD) en català. El novembre passat ocupava la segona posició, amb 2,8 milions de visitants únics (uns 263.000 al dia).

Està dirigit per Karma Peiró, que, segons explica el diari, va ser la primera dona que ha accedit a la direcció d’un diari (digital o imprès) a la ciutat de Barcelona. El 2016 va rebre el Premi Nacional de Comunicació 2016 en la categoria de Mitjans d’arrel digital. Té una àmplia presència i molta influència a les principals xarxes socials.

Telecinco

És una televisió privada en obert d’àmbit estatal centrada, sobretot, en continguts d’entreteniment. Va néixer el 1989. La seva programació és generalista i està dirigida a tots els públics. Tal com afirma la mateixa cadena, “bona part dels seus espais són de producció pròpia, enfocats en l’actualitat, l’entreteniment i els reality shows”.

És propietat del grup internacional Mediaset a Espanya, que engloba, entre altres empreses, set canals de televisió, com Cuatro, Divinity o Boing. El 2011, Mediaset España Comunicación es va fusionar amb el Grupo Prisa i va esdevenir la companyia audiovisual més gran del país per quota de pantalla. El seu conseller delegat és l’italià Paolo Vasile. El novembre passat va ser la cadena més vista. Els espais informatius d’aquesta televisió també són líders d’audiència. El seu portal web, Telecinco.es, va registrar el novembre de 2017 prop de 20 milions i mig de visitants únics.

20 minutos

Diari generalista digital i imprès, fundat l’any 2000. Va ser el primer diari en paper gratuït a Espanya i, actualment, és l’únic. Els exemplars es poden trobar en punts de distribució (parades de metro i botigues) de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga, Granada i Còrdova.

Té la seu a Madrid i publica en castellà sota una llicència de Creative Commons. Tal com recorda el mateix diari, “va ser el primer de retirar els anuncis de prostitució i obrir els seus continguts als comentaris dels lectors”. Segons un dels darrers EGM d’aquest any (el resum de febrer a novembre), és el quart diari més llegit i té uns 703.000 lectors al dia. La seva edició digital, 20minutos.es, és el novè lloc web més visitat en l’àmbit estatal, el sisè si agafem només els llocs web de mitjans de comunicació. La seva directora editorial és Encarna Samitier.

eldiario.es

Mitjà de comunicació generalista digital fundat el 2012. S’autodefineix com un mitjà “d’informació i anàlisi amb el focus en la política, l’economia i els problemes socials”.

Està constituït com una S.L., de la qual més del 70% és propietat de persones que treballen directament a la redacció. El soci majoritari és el director del diari, Ignacio Escolar. Asseguren que no tenen cap grup empresarial darrere, que no deuen cap favor polític, que no reben subvencions i que no tenen cap deute bancari. Es financen, principalment, a través de la publicitat, tot i que l’aportació dels socis és fonamental (suposa un 35%). Aquests socis paguen, com a mínim, 5 euros cada mes i, entre altres coses, no veuen publicitat.

TV3

TV3 és el primer canal ”generalista i familiar” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, nascuda l’any 1983, “amb l’objectiu principal de contribuir a la normalització lingüística i cultural del país”. Els seus òrgans de govern són el Parlament de Catalunya i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Actualment està dirigida pel valencià Vicent Sanchis i té la seu a Sant Joan Despí.

Va cloure el mes de novembre essent la cadena generalista amb més quota de pantalla a Catalunya, i està a punt de tancar el vuitè any consecutiu com a cadena líder també a Catalunya. El seu portal de notícies, el 324.cat, on es publiquen les notícies analitzades en aquest observatori, tancà el mes amb 1,7 milions d’usuaris únics. Les principals apostes de TV3 són els informatius, l’entreteniment i l’emissió dels esdeveniments esportius més rellevants. Al seu web s’explica la missió de servei públic d’aquest mitjà, “compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la llengua i cultura catalana”. També s’esmenta que els “principis inspiradors i les línies d’actuació de la programació” estan establerts en la Llei 11/2007 d’11 d’octubre de 2007.

La Vanguardia

Diari fundat el 1881, propietat del Grup Godó i històrica capçalera de la burgesia catalana, La Vanguardia es publica també en català des de l’any 2011, amb els mateixos continguts que els de la versió castellana. Actualment, el seu director és Màrius Carol. És el diari més llegit a Catalunya i el segon més llegit a l’Estat espanyol, i és un gran mitjà de referència, que marca l’agenda de la resta de mitjans. El seu lloc web, amb un potent servei d’hemeroteca i una aposta clara per la immediatesa a l’hora de pujar continguts d’agència, és també un portal de gran influència, de manera que les notícies apareixen en els primers llocs de les cerques dels principals buscadors d’Internet.

El Español

Fundat, presidit i dirigit des de l’any 2015 per l’exdirector de El Mundo, Pedro J. Ramírez. És un diari escrit des de Madrid que neix amb el boom dels mitjans digitals generalistes que comencen a proliferar arran de la il·lusió que genera el trencament del bipartidisme parlamentari espanyol. Posicionat ideològicament a la dreta, es caracteritza per seleccionar temes cridaners per a les seves notícies, per recórrer freqüentment a l’estratègia del clickbait i per fer una tria i un tractament sensacionalistes de les imatges que publica. El Español es defineix ell mateix com a “Universal. Independent. Combatiu. Plural. Innovador. Equànime. Intel·ligent. Tuitero. Teu, i de la teva MARCA”. Al seu portal asseguren tenir “més de 5 milions d’usuaris únics i més de 20 milions de pàgines vistes al mes”.

La Sexta

Fundada l’any 2006 per la Gestora de Inversiones Audiovisuales, La Sexta és l’aposta empresarial més gran d’Emilio Aragón (conegut membre de la nissaga de pallassos televisius) i està sempre lligada a la batalla per les emissions dels partits del futbol espanyol i a l’entreteniment. L’any 2012 es va fusionar amb el Grupo Antena 3 i actualment és propietat d’Atresmedia. El seu director, que és també un dels presentadors estrella, és Antonio García Ferreras. Malgrat que és un canal que sol identificar-se amb una línia editorial progressista, en les tertúlies d’anàlisi de l’actualitat manté com a col·laboradors habituals Eduardo Inda o Francisco Marhuenda. En els seus inicis tenia una seu a Madrid i altra a Esplugues de Llobregat, però actualment només té estudis a San Sebastián de los Reyes (Madrid).

El primer focus: mitjans digitals conservadors i d’extrema dreta

El focus del primer Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació van ser els mitjans digitals de l’espectre ideològic de dretes, molts d’ells altaveus de les posicions de l’extrema dreta. Tot i ser mitjans marginals en relació amb les dades de tràfic, alguns d’ells tenen un impacte a les xarxes socials gens menyspreable; d’altres, en canvi, són també residuals a les xarxes. Per sobre de tot, però, cadascun d’ells té un paper com a espai de generació d’opinió.