L’objectiu general de l’Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació 2016-2017 és detectar si els mitjans de comunicació digitals escollits poden fomentar el discurs d’odi cap a col·lectius potencialment afectats pel racisme-xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme i la catalanofòbia. Més informació a l’apartat Objectius.
A continuació, resseguim els passos que vam fer a l’inici del procés.
- Elaboració d’un marc teòric i una metodologia expressa per determinar quines notícies són discriminatòries: definició d’objectius i tria de mitjans.
- Recopilació i anàlisi de les notícies discriminatòries en els mitjans de comunicació seleccionats.
- Selecció i presentació de les notícies en un web discursodimitjans.cat que penjarà de l’Observatori Mèdia.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
La tria de mitjans: per què i quins?
En el context actual d’ascens de l’extrema dreta i de l’extensió dels populismes arreu, els anomenats ‘digitals d’odi’ tenen un pes creixent però relatiu. Els mitjans que s’analitzen al llarg d’aquest estudi de l’observatori tenen el seu públic i sembla que tinguin una certa capacitat de viralitzar algunes notícies més enllà de la seva audiència més fidel. Ara bé, difícilment són capaços de marcar l’agenda mediàtica ni influir en el debat públic més generalista. O potser sí? Fins a quin punt l’emergència del discurs ultra a Internet i la seva translació en resultats polítics —sobretot als EUA però també a Europa— està influint en el llenguatge i la temàtica dels mitjans tradicionals generalistes? L’editor de Mèdia.cat, Joan Canela, ens llança aquestes preguntes.
Són mitjans que generalment reben poca atenció i, per tant, mai s’ha fet un estudi sobre aquests portals. L’estudi que us presentem és el primer que posa el focus en aquest tipus de mitjans.
L’estudi se centra en vuit mitjans digitals generalistes que difonen informació diària, cadascun amb les seves especificitats i el seu nivell de producció diària: Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, OK Diario i Periodista Digital. La idea era agafar un grup de mitjans prou diversos entre si dins de l’espectre conservador, i en força casos d’extrema dreta.
Són mitjans digitals d’àmbit estatal que no són d’abast massiu, però que tenen impacte a les xarxes socials.
Són altaveu de posicions ideològiques de dretes i, en alguns casos, altaveu de l’extrema dreta.
Tots publiquen continguts en relació amb les tres temàtiques mencionades en la metodologia (racisme/xenofòbia, islamofòbia, discriminació ètnica/cultural). Tenen un paper perquè són portadors d’uns discursos que arriben a la ciutadania i, per tant, és necessari analitzar-los i detectar quines estratègies discursives fan servir.
| Mitjà | Rànquing Alexa* | Xarxes socials. Persones seguidores Twitter** | Xarxes socials. M’agrades Facebook** |
|---|---|---|---|
| Libertad Digital | 118 | 79.543 | 76.220 |
| OK Diario | 185 | 40.912 | 208.183 |
| Periodista Digital | 361 | 46.212 | 17.924 |
| La Gaceta | 870 | 176.844 | 28.880 |
| Alerta Digital | 2.165 | 1.510 | 1524 |
| Dolça Catalunya | 2.502 | 12.793 | 18.630 |
| Mediterráneo Digital | 3.109 | 65.577 | 13.894 |
| Baluarte Digital | 12.210 | 830 | 3.666 |
| *El rànquing per estat d’Alexa es calcula combinant el nombre de visitants diaris del mitjà i les pàgines vistes del web en qüestió per part d’usuaris de l’estat durant l’últim mes (en aquest cas, dades de febrer). El lloc web amb la combinació més alta de visitants i pàgines vistes té la posició número 1 en aquest estat. | |||
| **Dades de desembre del 2016. | |||
Per a més informació dels mitjans, vegeu apartat Mitjans.
La selecció de notícies
La selecció de notícies s’ha fet en un període concret: del 9 de gener al 9 de febrer de 2017. Vam descartar l’opció d’agafar conflictes socials i polítics i veure’n la cobertura, tenint en compte les dinàmiques d’aquests mitjans digitals: així com els mitjans convencionals massius poden cobrir durant dies i dies un fet concret, aquests digitals “més marginals” tendeixen a donar informacions amb menys profunditat. A més, el fet que no tots els mitjans tinguessin hemeroteca ens va condicionar a l’hora de triar el mètode.
S’han observat totes les notícies de l’anomenat gènere sec o informatiu en les quals apareguessin actors potencialment afectats per:
- racisme i/o xenofòbia
- islamofòbia
- antigitanisme i/o catalanofòbia
El fet d’observar un període tancat (31 dies) ens va permetre mesurar quantes notícies produïa cada mitjà sobre les temàtiques citades anteriorment.
La fitxa
A partir d’una adaptació de l’Anàlisi Crítica del Discurs als mitjans de comunicació mitjançant la qual es detecta i es documenta el seu discurs ideològic, s’ha elaborat una fitxa d’anàlisi que recollís dades quantitatives però sobretot qualitatives. Un dels elements que s’observa en les fitxes és l’anomenat quadrat ideològic, pel qual es modula l’amplificació o minimització de les accions en funció de si són protagonitzades per ells o per nosaltres (i de si són positives o negatives). En els mitjans seleccionats, el “nosaltres” correspondria a la mirada del mitjà (que s’identifica amb la població blanca autòctona), mentre que l’ells serien les persones de les minories afectades per les citades discriminacions. Així, segons aquest principi que té en compte qui exerceix el discurs dominant, les accions positives del nosaltres s’amplifiquen i les negatives del nosaltres es minimitzen, mentre que les negatives d’ells s’amplifiquen i alhora les positives d’ells es minimitzen. Alguns dels referents acadèmics d’aquest estudi són Teun A. Van Dijk i Xavier Giró.
En l’elaboració de la fitxa d’anàlisi també s’ha tingut en compte l’interès en relació a l’impacte que generen aquestes notícies a les xarxes socials.
La fitxa (vegeu exemple) inclou els següents paràmetres.
- Introductori (data, titular, URL, inclusió o no de fotografia o vídeo, impacte a les xarxes socials)
- Analític: centrat en els temes, subtemes, actors i contingut discursius i d’imatge en relació a estereotips, prejudicis, odi, incitació a la violència, paternalisme. S’analitza l’adjectivació, la substantivació, els verbs, les metàfores, etc.
- Observacions: per afegir reflexions o elements que la fitxa no admetia.
Tots els camps es poden ampliar, si s’escau; es poden afegir temes, es poden afegir actors, etc.
Tenint en compte recerques similars i una observació preliminar dels mitjans abans del recull de notícies, es van fer una sèrie d’assumpcions sobre les estratègies que hipotèticament es podrien trobar a l’hora d’analitzar les notícies.
Les estratègies inicialment es dividien entre “indicadors del discurs d’odi”, “indicadors d’una mala cobertura de la diversitat cultural”, “indicadors de mal periodisme” (en relació a la falta de fonts, context, etc.) i “indicadors de discurs paternalista o caritatiu” (mirada benèfica o assistencialista que inferioritza la persona o grup implicat). També es va incloure un apartat de bones pràctiques.
Si no es complien cap de les estratègies mencionades (o altres d’observades in situ), la notícia es podia considerar neutre.
La recerca parteix de l’assumpció que cap notícia no és objectiva. Per això, el terme “notícies neutres”, tot i que només s’aproxima al que volem dir, ens serveix per definir aquelles notícies que considerem que tenen un to similar als mitjans convencionals massius. En el pla pràctic això implica que tot i ser notícies amb una línia editorial darrera, no tenen un to explícit a l’hora de vehicular els arguments del mitjà (enfocament que pugui tergiversar, registre d’insult, etc.). Les notícies neutres del nostre estudi són aquelles l’empremta de les quals es percep per la tria del tema, la selecció de fonts, fotografies, vídeos, etc..